GENTES,
COSTUMBRES, FOLKCLORE, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA
PROVINCIA DE CASTELLÓN:
Por:
JUAN E. PRADES BEL, “Crónicas”, “Humanidades”. (Proyecto: “ESPIGOLANT
CULTURA": Taller de historia, memorias y patrimonios).
(Sinopsis):
RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…
(Temática): LOS NOMBRES DE LOS TERRITORIOS Y LOS PAISAJES...
"ELS PETRÒGLIFS DEL PEIRÓ O CREU DE TERME DE L'ERMITA DE SANT FRANCESC DE LA FONT (CASTELLÓ DE LA PLANA)".
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).
INTRODUCCIÓ: Dins el terme municipal de Castelló de la Plana es troba l'ermita rural coneguda amb el nom de Sant Francesc de la Font, esta ermita data amb anterioritat a l'any 1748, i va ser construïda en ple cor de l'horta castellonenca, sobre la partició natural de les partides del Cap i la Molinera, quedant el lloc a uns 4 km distants de la ciutat de Castelló.
- Este temple es troba en una intersecció de quatre camins rurals a doble direcció: Camí de Villamargo, de les viles de Benicàssim, de Castelló, del molí de Font la Reina, de Sant Francesc, del Cap, de la Molinera, ...). Sant Francesc de la Font queda inclòs en l'ampli recinte protegit del Molí de la Font, lloc tancat, amb arbrat, jardins, bancs, font i pou. Continu a aquests dos llocs i enmig del camí s'aixeca un peiró rural de pedra o creu de terme, aquest és un tipus de construcció molt emblemàtica de la cultura popular i dels sentiments cristians, és un tipus de fita antiga que es construïa a l'entrada o limítrofs de les poblacions i al costat del pas dels camins, i també en les proximitats de les ermites i santuaris, com a mostra de pietat per part del poble i per al seu foment entre els viatgers.
- Les creus de terme també marcaven el començament d'un territori rural o d'un lloc sagrat, i on es rebien o s'acomiadaven habitualment les peregrinacions. Altres finalitats de les creus de terme: Senyalitzen vies i camins. Principalment avisen de la proximitat d'una població. Delimiten els termes municipals o els límits particulars. Suggereixen als vianants que resen una oració pel motiu religiós en ell representat. Advoca'n a les ànimes del Purgatori, o com a lloc al qual es va a demanar algun favor especial o petició a la divinitat (pluja, protecció de les collites, allunyament de plagues, salut, ...).
- En el peiró de Sant Francesc de la Font és de ressaltar els petròglifs o símbols antics que es troben gravats en el pilar de pedra a diverses altures al voltant del fust que subjecta la creu del cimaci.
- Es tracta d'uns gravats esquemàtics de traços senzills, la composició almenys en tres d'ells són de la mateixa autoria, l'obra sembla voler fusionar una creu pometada, una lletra i una creu tumulària, unificant-se en una amalgama de traços que junts conformen la imatge del que sembla ser una figura humana femenina.
- Potser el resultat a la vista no siga només el grafiti artístic, més aviat els enigmàtics gravats antropomorfs siguen encobridors o còmplices d'altres causes o motius més espirituals que artístiques.
- Aparenten ser gravats simbòlics de finalitat o culte i autoria de moment desconeguts, en teoria els cruciformes solen estar lligats generalment a tot tipus de promeses, voluntats i a peticions de protecció a la divinitat. Una altra de les teories de treball sobre la pròpia evolució creativa d'aquests dibuixos esquemàtics era la d'aconseguir una finalitat. La mà del seu autor contempla l'ocultació d'un tipus de creu molt concret, la creu tumulària.
- Les creus tumulàries solen estar compostes per una creu i un túmul que pot adoptar o tenir diferents formes geomètriques. La seua motivació de fàbrica és sempre religiosa, aquesta iconografia va lligada als difunts, l'origen de les creus tumulàries prové de la intenció de deixar constància de les morts tràgiques i violentes ocorregudes en el lloc o molt pròximes d'on han estat esculpides i gravades sobre la roca, generalment solen guardar en molts casos la memòria d'antics finats de segles passats, sovint de víctimes mortals en els duels ritualitzats d'honor i de mort amb espases, armes blanques o pistoles, aquestes marques a manera de petròglifs convidaven i conviden avui dia al creient, a resar una oració cristiana per la memòria i l'etern descans de l'ànima d'aquell difunt anònim que no té tomba privada, castigat a perpetuïtat amb la descomulgació, i a romandre errant en un Purgatori infinit per la seua participació en un acte prohibit (el duel a mort) penat per la justícia i per l'església. (Juan E. Prades Bel, 2018).
ADDENDA:
ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE.
(POR JUAN EMILIO PRADES):
BIBLIOGRAFIA,
WEBGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS:
ARXIU
FOTO-IMATGEN:
