TURBA.

GENTES, COSTUMBRES, FOLCLORE, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS, Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN: 

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL PARQUE NATURAL DEL PRAT DE CABANES-TORREBLANCA (CASTELLÓN, ESPAÑA).

"DECLARACIÓN DE INTERÉS NACIONAL DE LOS YACIMIENTOS DE TURBA DE ESPAÑA, AÑO 1941".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓN: Pasada las guerra civil la agricultura, la industria y la ganadería en España quedaron devastadas, y no daban suficientes recursos ni producciones, para obtener alimentos para toda la población, la escasez de abonos orgánicos como consecuencia de la destrucción de la infraestructura ganadera durante la guerra, y la imposibilidad de importarlos, motivaron el aprovechamiento de las riquezas naturales del suelo español y especialmente, el procurar por todos los medios el aumentar rápidamente la producción agrícola nacional. Estos fueron los motivos fundamentales que llevaron a la creación de la Comisión Técnica de la Turba, para la experimentación de la turba seca y la turba húmeda, en la preparación, aplicación, destilación y fabricación de abonos y fertilizantes agrícolas, con soporte a base de turba.  

- La Ley de treinta y uno de octubre de mil novecientos cuarenta y uno, declaró de interés nacional los yacimientos de turba existentes en España y creó la Comisión Técnica de la Turba con la fundamental finalidad de que preparase los planes para la producción, aprovechamiento, distribución y venta de aquel producto, que por su riqueza en microorganismos nitrificantes tenía un estimable valor como abono orgánico.

- Con esta ley de 1941, que en su artículo primero declaraba de interés nacional todos los yacimientos de turba existentes en España. Las turberas de los términos municipales de Torreblanca y Cabanes, situadas en el paraje común llamado “el Prat” perteneciente a una antigua albufera colmatada de sedimentos,y conforma  una gran zona de humedal con vestigios antiguos de lagunas, saladares, tierras pantanosas y marismas.

- El Estado representado en sus funciones por el Ministerio de Industria, la Dirección General de Minas y Combustibles, el Distrito Minero de Valencia , pusieron los ojos de interés económico y estratégico en este territorio del humedal del Prat de Cabanes y Torreblanca. El Distrito Minero de Valencia fue  otorgando, numerosos permisos de investigación y concesiones de extracción y de explotación directa de la turba.

- “SE DECLARAN DE INTERÉS NACIONAL LOS YACIMIENTOS DE TURBA EXISTENTES EN ESPAÑA”.

EXPOSICIÓN DOCUMENTAL: Documento del año 1941). Boletín Oficial del Estado: núm. 309, de 05/11/1941, página 8.645. Departamento: Jefatura del Estado. Texto: ” JEFATURA DEL ESTADO. LEY DE 31 DE OCTUBRE DE 1941 por la que se crea una Comisión técnica encargada de redactar los planes de producción de los yacimientos de turba existentes en España. De una parte, la escasez de abonos orgánicos como consecuencia de la destrucción ganadera, durante la ocupación marxista de gran parte del suelo español, y de otra, las dificultades de importación de materias nitrogenadas y amoniacales, originan a la agricultura de nuestro país, un déficit de suministro de elementos indispensables a las plantas cultivadas.

- El desequilibrio producido por la deficiente incorporación de materias orgánicas a la tierra, produce la degradación de los terrenos o mineralización de los mismos, por el solo empleo de fertilizantes inorgánicos, reduciéndose así notablemente las cosechas.

- El papel de la turba incorporada al suelo es esencial como asiento de microorganismos nitrificantes. Por su acción movilizadora y por los cambios favorables físicos y mecánicos de las tierras, la experimentación ha colocado en otros países, principalmente en Alemania, Bélgica y Holanda, a esta materia en un primer plano de aprovechamientos para la agricultura. Atento el Gobierno español a todos los problemas que se le plantean en el campo, y considerando que la incorporación a los suelos de materia húmica, se hará sentir, elevando los rendimientos unitarios y consecuentemente los recursos de la Economía Nacional;

Vengo en disponer:

Artículo primero. — Se declaran de interés nacional los yacimientos de turba existentes en España.

Artículo segundo. — Por la presente Ley se crea una Comisión técnica encargada de redactar los planes de producción, aprovechamiento, mezclas, distribución, regulación y venta de la turba española.

Artículo tercero. — La anterior Comisión estará integrada por el Presidente del Consejo Agronómico, por el Director del Instituto Geológico y Minero, por el Director general de Minas y Combustible, y actuará de Secretario un Ingeniero Agrónomo designado por el Gobierno.

Artículo cuarto. — Por dicha Comisión se harán los estudios correspondientes en el más breve plazo posible, con el objeto de redactar el proyecto de utilización total de la turba explotable.

Artículo quinto. — Por el Ministerio de Agricultura se habilitarán los créditos indispensables para el debido funcionamiento de la Comisión.

Artículo sexto. — Por los Ministerios de Hacienda. Agricultura e Industria y Comercio se dictarán las disposiciones necesarias para la ejecución de la presente Ley.

Así lo dispongo por la presente Ley, dada en Madrid a treinta y uno de octubre de mil novecientos cuarenta y uno. Francisco Franco.

EXPOSICIÓN DOCUMENTAL: (Documento 2º. Año 1942). Boletín Oficial del Estado: núm. 234, de 22/08/1942, páginas 6.341 a 6.343. ORDEN de 20 de agosto de 1942 por la que se aprueba el Reglamento por el que ha de regirse la Comisión de la Turba.

- Textos: “Excmos. Sres.: Creada por Ley de 31 de octubre de 1941 la Comisión Técnica de la Turba, con el contenido, finalidad y alcance que le asigna la mencionada Ley, su especial organización y las relaciones que para su funcionamiento ha de mantener en los Ministerios de Agricultura y de Industria y Comercio, así como con los Centros y Organismos dependientes de ambos Departamentos, requieren. la adopción de normes encaminadas a lograr la mayor eficacia en la función encomendada a dicha Comisión. A tal efecto, esta Presidencia ha tenido a bien aprobar el siguiente Reglamento, con arreglo al cual ha de funcionar la nombrada Comisión. 

- Lo que comunico a VV. EE. para su conocimiento y demás efectos.

- Dios guarde a VV. EE. muchos años.= Madrid, 20 de agosto de 1942.= P. D., el Subsecretario, Luis Carrero. Excelentísimos. Sres. Ministros de Agricultura e Industria y Comercio.”

ADDENDA, ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 

COL·LECCIÓ FOTOGRÀFICA DE LLUÍS LÓPEZ FABREGAT.

Temàtica: Colla de torreblanquins a força de sang, ajudanse de palons i vagonetes, extraient manualment la turba d'una explotació minera del Prat de Torreblanca.

TORRE DE COSTA DE TORRELASAL

PAISATGES HISTÒRICS DE TERRES CASTELLONENQUES:

LA TORRE DE COSTA DE TORRELASAL (LA RIBERA DE CABANES, LA PLANA ALTA)
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL

La torre de La Sal és una obra castrense construïda al costat de la vora de la mar, és a cent metres de la platja, a dos-cents metres cap al nord es troba el reng de cases de Torrelasal, l'antic caseriu de pescadors que ampra el nom a la torre sentinella. Entre el poblat i la torre es creu que era on estaven les salines de l'època romana, explotades pels habitants d'un antic assentament iber-romà amb tràfic portuari de mercaderies i fondeig de vaixells. Posició: WGS- latitud 40º 7' 50'91 N, i longitud 0º 9' 47'10 E.
Esta torre pertany-a la guarda militar de la costa, formant part de l'entramat de la xarxa de torres, atalaies i altres fortificacions del districte de Peníscola, que varen defensar este litoral dels atacs barbarescos fins al segle XIX, de la porta de la torre mou el conegut i popular camí de l'Atall, este vial era part vital de l'entramat de la defensa de la costa, el camí va ser construït al segle XVI, com a pas de ronda dels a talladors a cavall, que feien la ronda eixint de la torre en direccions oposades. La força de sang destinada a este tipo de torres de costa intermitxes, de normal podia ser de quatre hòmens d'armes, dos eren els anomenats "torreros" o torrers armats, i s'alternaven en la vigilància estabulats des de la plataforma i les espitlleres de la torre, els altres dos hòmens eren els atalladors, i anaven a cavall, i la seua missió consistia a fer el recorregut de ronda i la consegüent vigilància dels espais de terreny de costa situats entre la seua torre i les següents, així com la comunicació amb la població civil i militar i fer de correus d'avis de rebato des de la seua torre amb les poblacions veïnes “Ordenanzas del Cuerpo Militar de la Costa del Reino de Valencia año 1673 “.
La Torre de La Sal és una torre artillà del segle XVI de planta quadrada, té uns dotze metres d'alçada i es conserva en bon estat, va ser construïda en una zona semi pantanosa amb un sol poc estable i amb un nivell freàtic alt, per a l'assentament ferm de la base de la torre i per garantir l'estabilitat de la construcció, varen obrir un clot en cota zero per a cimentació, construí-ren una ampla solera acabada amb talús elevat un metre sobre el nivell del terra original, tot reomplit de pedres, rebles i morter de cimentació de base de l’obra de la torre. La solera i el talús està subjectat, recercat i demarcat per lloses clavades a terra, cercant el voltant de la torre. La torre està solitària, i no tenia cap construcció adossada. La construcció esta feta amb mamposteria i silleria a les cantoneres, i als recercats de la porta, finestres i modillons. La distribució es planta baixa, dos plantes elevades, i terrassa superior o plataforma armada. Té una balconada que és impròpia de la construcció original.
Els elements defensius més importants es concentren en la planta superior o plataforma d'armes cercada d'antepit (parapet), defensivament la torre està dotada amb garita al angul oest, un matacà que defensa la vertical de la porta d'entrada, quatre sageteres obertes al parapet, i dos troneres d'artilleria .
Es en l’any 1554 quan el Virrey i Capità General del Regne de Valencià Don Bernardo Cardenas Pacheco “Duque de Maqueda”, publicava les ordenances de la guarda marítima del Regne de Valencia, vinculades a la vigilància, la defensa i la inspecció de la costa, que constava de nombrosos membres operatius: requeridors, guardes, escuches, atalaies, visitadors, atalladors, cuerpos auxiliars i forcés de rereguarda acantonades en llocs estratègics que constituïen les companyes de cavalls de la costa, a les que s’unien milícies ciutadanes de voluntaris dels pobles veïns. En arreglo a estes ordenances el litoral Valencià va quedar dividit en districtes, la torre de Torrelasal pertanya al districte de Peníscola i feia de límit amb el districte de Castelló.
La torre de La Sal està declarat monument d'interés

cultural “BIC”, anotació ministerial R-I-51-0010751.
(Valencià) Poema: TORRE DE COSTA:
La torre es va quedar sola,
Sense guàrdies, ni artillers
Reposant de les seves llargues batalles,
Només acull dracs i ratpenats
Afrontada davant la mar, vestida d'heura i silenci
La torre segueix sola, presa d'ombres i misteris.
(J.E.P.B.-2010)
(Español) Poema: TORRE DE COSTA:
La torre se quedo sola,
Sin guardias, ni artilleros
Reposando de sus largas batallas,
Solo cobija dragones i murciélagos
Afrontada ante el mar, vestida de hiedra i silencio
La torre sigue sola, presa de sombras i misterios.
(J.E.P.B.-2010)
BIBLIOGRAFIA:
- Manrique Gonzaga, Vespasiano (1673): “Ordenanzas del Cuerpo Militar de la Costa Marítima de este Reino de Valencia” 28 de junio 1673. Publicadas por Vicente Castañeda en sus relaciones Geográficas, Topográficas, e Históricas del Reino de Valencia 1919.
- París Muñóz, Eduardo (1990): “Torrenostra, historia, marinería y turismo”. 1990.
- Vilar,J.B.: “Fortificación y defensa del litoral en el sur valenciano s. XVI-XVIII”. Cuadernos de la Biblioteca de Tetuán 19-20.
- Tofiño de San Miguel, Vicente (1786): Carta esférica de la costa de España en el Mediterráneo”. Madrid 1786.
- Tofiño de San Miguel, Vicente: “Derrotero de las costas de España en el Mediterráneo y su correspondiente de Africa”. Escrito en los años 1783 y 1784. Madrid 1832.
- Roca Traver Francisco A. (1988): “Noticias Históricas de Torreblanca”. Castellón 1988.
- Cámara Muñóz, Alicia: Los guardianes del mar: fortificaciones, torres, atalayas en la costa valenciana (s.XVI)”. UNED.

- Forcada Martí, Vicente (1992): “Torres y castillos de la provincia de Castellón”. 1992.

VIES PECUÀRIES, CABANES

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DEL TERME MUNICIPAL DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
VIES PECUÀRIES DEL TERME DE CABANES
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
INTRODUCCIÓ: En l’actualitat ens trobem amb un gran canvi econòmic, social, laboral i estructural, que ha produït la pèrdua progressiva de la ramaderia extensiva i amb esta, també la perduda de pastors, corrals, pastures i vies pecuàries, junt amb una falta de delimitacions clares de les vies pecuàries, s'ha provocat i produit l’ocupació agrícola o urbanística de molts trams de vies pecuàries que van desapareixen, ja que advertir que estes vies o ramals també són uns corredors ecològics i biològics, a través d'estes vies naturals i verdes que permeten sovint connectar distints espais naturals, les propies carrerasses i canyades si no están del tot asfaltades són llocs on han trobat acomodo multitud d’espècies de la fauna i la flora. Devem de coinciar-nos i arribar a tindre la consideració i la perspectiva de sentir els histórics ramals i assegadors ramaders com uns espais dignes de conservació pels hàbitats ecológics que alberguen i pels seus valors de comunicació, històrics, paisatgístics i medioambientals. De arribar a produirse un sentit nou de consciència col·lectiva i activament positiva per a la preservació de la memòria tangible i real del vials antics, seria convenient marcar-los i senyalitzar els itineraris i buscar de fomentar nous tipus d’usos adicionals per a les vies pecuàries, com poden ser les activitats recreatives i mediambientals, com el passeig, la botánica, el cicloturisme, el senderisme i altres activitats esportives a l'aire lliure que puguen permetre al ciutadà neorural sentir goig de la naturalesa i poder facilitar-li la experiencia de relacionar-se amb ella a través dels històrics itineraris de les vies pecuaries que cal preservar.

EXPOSICIÓ: Les principals Vies Pecuàries existents en el terme municipal de Cabanes són les següents: Corde'l de l'Arc Roma, Vereda del camí Vell de Benlloc, Vereda del camí Vell de Castelló, Colada del pou de la Bota, Colada de la Forqueta, Colada de la Bassa Blanca, Colada del Pinet, Vereda de la Ratlla dels Romans, Colada del Pou del Bou, Colada del Corral Nou, Colada del Pou la Blanca, Colada del barranc de Miravet, Vereda de la Mollona, Colada del Mar, Carrerassa de Torre la Sal, Colada del camí de La Tall, Colada de Don Carlos, Colada de Güell, Colada del Escorredoret, Colada del Castell, Colada de les Egües, Colada del Meme, Colada del Pou Nou, Colada de Torre la Sal, Colada de la Casilla, Colada de l'Abeurador de Miravet, Colada de Grilla, Colada del Corral d'Alberic, Colada de las Torres i Colada de la Ratlla. (JEPB, Torreblanca, 2015)

ADDENDA: En documentació d'octubre 2008 aprovada pel Ple municipal de 26 de març de 2009 de l'Ajuntament de Cabanes, consta el següent còmput amb la descripció de les superfícies de les vies pecuàries afectades pel desenvolupament urbanístic del sector Torre de la Sal del PGOU de Cabanes:

Camí ramader núm. 12:Assagador/Vereda de la Mollonada 10.289,75 m² 8.639,69 m² (1)

Camí ramader núm. 23:Assagador/Colada de la Casella 2.117,19 m², 0 m² (2)

Camí ramader núm. 22:Assagador/Colada de la Torre de la Sal 11.129,21 m² 11.415,74 m².

Camí ramader núm. 14:Assagador/Colada del Camí de l’Atall 13.085,62 m² 26.759,46 m²

Camí ramader núm. 21: Assagador/Colada del Pou Nou 18.278,60 m² 11.419,58 m² (3)

(1) La superfície restant s'inclou en la Colada del Camí de l'Atall.
(2) La seva superfície queda inclosa en la Colada del Camí de l'Atall
(3) La superfície restant s'inclou en la Colada del Camí de l'Atall

 BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009. 

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

- Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “ Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

LA CARRERASSA DEL MEME

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DEL MEME
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La carrerassa del Meme és un dels camins ramaders que i han en La Ribera, al Pla del castell d'Albalat al terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), esta via pecuària local i autóctona començava al costat de l'actual cementeri de la Ribera de Cabanes, i anava des de la Carrerassa de Les Torres fins a la Colada Realenga del Mar que passa paral·lelament a la costa i litoral mediterrani, en un recorregut d'uns 2.300 metres d'itinerari totalment recte. La carrerassa del Meme tenia la finalitat de permetre el pas a les raberes i pastors dels voltants, per transitar per les pastures i desplaçar-se des de les muntanyes fins a la mar en direcció transversal Oest-Est per poder creuar per esta via amb facilitat les àrees de cultius agrícoles del Pla litoral de la Ribera de Cabanes, per tal d'arribar a les pastures del Prat de Cabanes, i connectar les pastures i abeuradors salobres i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de les muntanyes del secà. Esta carrerassa té un ample legal que no real d'uns 35 metres. Les pastures i abeurades salobroses del prat aportaven a les raberes de pastura en extensiu la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària, molt essencial per al correcte creixement, desenvolupament i reproducció del bestiar que ingereix molt poca sal en la seva alimentació natural. El contingut de la sal (sodi i clorur), són elements minerals essencials per a evitar la deshidratació, i per afavorir la digestió i l'assimilació dels aliments, i la millora de l'estat de salut dels animals en general.
. El recorregut d'esta carrerassa del Meme és el mateix de sempre però en l'actualitat és un camí agropecuari asfaltat per a permetre circular al transit rodat agrícola. Al pas del camí ramader ens trobarem amb tres importants vies de comunicació, estos són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani (entre els quilòmetres 401 i 402) que passarem per d'amunt d'un pont elevat (pont del cementeri), la carretera CN-340 (en el punt quilomètric 1.002) que cal creuar a peu pla, i el FFCC València-Barcelona (entre els quilòmetres 97 i 98) que es creua per davall d'un pont (pont de Pitarch). Antigament havia un tancat o corralissa de bous al cap d'amunt ha l'inici de la carrerassa al peus de la muntanyeta de “Vaquero”. Sobre el topònim del Meme pareix que correspon a l'apodo o mal nom apel·latiu d'un personatge conegut com el Meme. “Meme” en singular o “Memes” en plural és un mal nom conegut i popular, que correspon a un sobrenom històric familiar que tenen com apel·latiu els components de varies families de Torreblanca, la Ribera i Cabanes.
ADDENDA: (1) La Carrerassa del Meme esta dins del Polígon d'aprofitament de pastos (Cuarto ramader) número 5 anomenat "Mollonà-Pedrera" que comprén una extensió superficial pastable subjecta al règim d'ordenació de pastos de 1.414,31 hectàrees. Comprèn els polígons cadastrals núm 8, 9, 21, 22, 23, 29 i 30. El polígon "Mollonà-Pedrera" ve delimitat de la forma següent: Nord, polígon Albalat; Sud, terme d'Orpesa; Est, finca de l'Ajuntament de Cabanes denominada Prat  i al Oest, els polígons Mocoro i Miravet.
(2) Projecte de llei, de la Generalitat, de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana (RE número 83.632). De l’ús i aprofitament de les vies pecuàries, autoritzacions d’ocupació temporalCAPÍTOL I : Dels usos comuns generals i especials. Secció primera, Usos comuns generals: prioritari, compatibles i complementaris. Article 26 De l’ús general prioritari: L’ús tradicional de les vies pecuàries per a la transhumància estacional, la transterminància i la resta de moviments de bestiar de qualsevol classe serà lliure, gratuït i prioritari a qualsevol altre. En el normal trànsit per les vies pecuàries els ramats podran aprofitar lliurement els fruits i els productes esponta- nis d’aquelles. Així mateix, podran abeurar, pernoctar i utilitzar els descansadors que hi haja o que s’hi puguen crear.BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

ASSEGADOR DE DON CARLOS

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
EL CAMÍ RAMADER DE L'ASSEGADOR DE DON CARLOS
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
L'assegador de Don Carlos és un camí ramader del terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), la sendera es forma en la partició de la ratlla de termes de Cabanes i Benllóc, esta via pecuària baixa pel fons del barranquet del Brufol que és un ramal del barranc del Toll. Una dressera anava per la mallà barranc amunt, continuan per dins del terme de Benllóc a buscar el camí del Cuartico i la bassa del Cullerá, situats al cap d'amunt del barranc del Brufol ha una distancia d'uns 800 metres més amunt de la ratlla de termes. Este assegador té un ample legal que no real d'uns 35 metres i una longitud aproximada d'uns 3.100 metres de recorregut, a contar des de l'inici a la ratlla de termes que pasa pel mitx del barranc del Brufol, baixa'n pel fons del barranc en direcció Est, deixa atrás la muntanya i entra al pla per creuar-lo, i anar a buscar i acabar en trobar-se amb la zona d'humedal del Prat de Cabanes. La carrerassa de Don Carlos tenia la finalitat de permetre el pas als ramats per connectar i arribar a les pastures del Prat de Cabanes, del Fondo de Les Figueres, les pastures i abeuradors salobres i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de les muntanyes del secà. Les pastures i abeurades salobroses del prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. El recorregut de esta carrerassa en alguns trams ha desaparegut el pas, i en altres encara és possible seguir a peu, el itinerari passa per les partides de les Verdoies, la Mallá Ampla, el Contador i la Torrocá. Al pas del camí ramader ens trobarem amb tres importants vies de comunicació, que creuen, intercepten i desconnecten la carrerassa tallant e impedin totalment el pas històric, estos impediments són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani, la carretera CN-340 i el FFCC València-Barcelona. Per a poder accedir al prat, històricament la carrerassa baixava recta com un fil fins al prat, però en l'actualitat cal pegar una bona volta i revolta per a poder superar les tres vies de comunicació que li tallen el pas, tal com és pot comprovar en quant s'arriba per la dressera del corral dels Cuartiqueros i a la tanca de l'autopista ens tallaá el pas, per creuar els ramats han de desviar-se del traçat històric anant cap al Nord-est seguint pel camí de contra l'autopista, ha el curs hídric del barranc del Toll que està a una distància des de el corral dels Cuartiqueros d'uns 500 metres, en el barranc cal anar i seguir pel mateix llit de cudols i passarem per baix de dos ponts, que pertanyen al de l'autopista AP-7 i el pont de la CN-340, i tot seguit trobarem un camí asfaltat, es tracta de la carrerassa de l'antic camí Vell de Castelló, caldrà virar per ell cap a la dreta per a trobar-nos a 125 metres amb la carrerassa de la Ratlla, per on s'ha de continuar en direcció cap a la mar, creuarem les vies del ferrocarril fàcilment per damunt d'un pont elevat, continuarem recte uns 440 metres, mentre passarem contra la corralissa de bous d'Oña que deixarem a l'esquerra i a la distància dita trobarem l'encreuament amb l'assegador o vereda del camí l'Atall, que caldrà continuar uns 650 metres en direcció Sud-oest cap a les agulles de Santa Agueda i per la partida de la Torrocá , als 650 metres trobarem un nou cruce de camins que correspon a la part final de la vereda històrica de Don Carlos que habiem perdut, la continuarem uns 500 metres fins a finalitzar al prat, on antigament havia un tancat o corralissa de bous. En l'actualitat tota la zona esta molt desfigurada i transformada per ser una explotació minera en actiu d'extracció de turba del prat. El topònim de Don Carlos, ens transporta als conflictes de les guerres carlines del segle XIX. Popularment és creu que el topónim es refereix o correspon a l'infant Don Carlos que era Carlos María Isidro de Borbón i Borbón (1788-1855) i primer pretendent carlista al tron espanyol, amb el nom de Carlos V. La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlins partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i els isabelins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó. (JEPB, Torreblanca, 2015)
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)