LA CARRERASSA DEL MEME

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DEL MEME
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La carrerassa del Meme és un dels camins ramaders que i han en La Ribera, al Pla del castell d'Albalat al terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), esta via pecuària local i autóctona començava al costat de l'actual cementeri de la Ribera de Cabanes, i anava des de la Carrerassa de Les Torres fins a la Colada Realenga del Mar que passa paral·lelament a la costa i litoral mediterrani, en un recorregut d'uns 2.300 metres d'itinerari totalment recte. La carrerassa del Meme tenia la finalitat de permetre el pas a les raberes i pastors dels voltants, per transitar per les pastures i desplaçar-se des de les muntanyes fins a la mar en direcció transversal Oest-Est per poder creuar per esta via amb facilitat les àrees de cultius agrícoles del Pla litoral de la Ribera de Cabanes, per tal d'arribar a les pastures del Prat de Cabanes, i connectar les pastures i abeuradors salobres i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de les muntanyes del secà. Esta carrerassa té un ample legal que no real d'uns 35 metres. Les pastures i abeurades salobroses del prat aportaven a les raberes de pastura en extensiu la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària, molt essencial per al correcte creixement, desenvolupament i reproducció del bestiar que ingereix molt poca sal en la seva alimentació natural. El contingut de la sal (sodi i clorur), són elements minerals essencials per a evitar la deshidratació, i per afavorir la digestió i l'assimilació dels aliments, i la millora de l'estat de salut dels animals en general.
. El recorregut d'esta carrerassa del Meme és el mateix de sempre però en l'actualitat és un camí agropecuari asfaltat per a permetre circular al transit rodat agrícola. Al pas del camí ramader ens trobarem amb tres importants vies de comunicació, estos són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani (entre els quilòmetres 401 i 402) que passarem per d'amunt d'un pont elevat (pont del cementeri), la carretera CN-340 (en el punt quilomètric 1.002) que cal creuar a peu pla, i el FFCC València-Barcelona (entre els quilòmetres 97 i 98) que es creua per davall d'un pont (pont de Pitarch). Antigament havia un tancat o corralissa de bous al cap d'amunt ha l'inici de la carrerassa al peus de la muntanyeta de “Vaquero”. Sobre el topònim del Meme pareix que correspon a l'apodo o mal nom apel·latiu d'un personatge conegut com el Meme. “Meme” en singular o “Memes” en plural és un mal nom conegut i popular, que correspon a un sobrenom històric familiar que tenen com apel·latiu els components de varies families de Torreblanca, la Ribera i Cabanes.
ADDENDA: (1) La Carrerassa del Meme esta dins del Polígon d'aprofitament de pastos (Cuarto ramader) número 5 anomenat "Mollonà-Pedrera" que comprén una extensió superficial pastable subjecta al règim d'ordenació de pastos de 1.414,31 hectàrees. Comprèn els polígons cadastrals núm 8, 9, 21, 22, 23, 29 i 30. El polígon "Mollonà-Pedrera" ve delimitat de la forma següent: Nord, polígon Albalat; Sud, terme d'Orpesa; Est, finca de l'Ajuntament de Cabanes denominada Prat  i al Oest, els polígons Mocoro i Miravet.
(2) Projecte de llei, de la Generalitat, de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana (RE número 83.632). De l’ús i aprofitament de les vies pecuàries, autoritzacions d’ocupació temporalCAPÍTOL I : Dels usos comuns generals i especials. Secció primera, Usos comuns generals: prioritari, compatibles i complementaris. Article 26 De l’ús general prioritari: L’ús tradicional de les vies pecuàries per a la transhumància estacional, la transterminància i la resta de moviments de bestiar de qualsevol classe serà lliure, gratuït i prioritari a qualsevol altre. En el normal trànsit per les vies pecuàries els ramats podran aprofitar lliurement els fruits i els productes esponta- nis d’aquelles. Així mateix, podran abeurar, pernoctar i utilitzar els descansadors que hi haja o que s’hi puguen crear.BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

ASSEGADOR DE DON CARLOS

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
EL CAMÍ RAMADER DE L'ASSEGADOR DE DON CARLOS
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
L'assegador de Don Carlos és un camí ramader del terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), la sendera es forma en la partició de la ratlla de termes de Cabanes i Benllóc, esta via pecuària baixa pel fons del barranquet del Brufol que és un ramal del barranc del Toll. Una dressera anava per la mallà barranc amunt, continuan per dins del terme de Benllóc a buscar el camí del Cuartico i la bassa del Cullerá, situats al cap d'amunt del barranc del Brufol ha una distancia d'uns 800 metres més amunt de la ratlla de termes. Este assegador té un ample legal que no real d'uns 35 metres i una longitud aproximada d'uns 3.100 metres de recorregut, a contar des de l'inici a la ratlla de termes que pasa pel mitx del barranc del Brufol, baixa'n pel fons del barranc en direcció Est, deixa atrás la muntanya i entra al pla per creuar-lo, i anar a buscar i acabar en trobar-se amb la zona d'humedal del Prat de Cabanes. La carrerassa de Don Carlos tenia la finalitat de permetre el pas als ramats per connectar i arribar a les pastures del Prat de Cabanes, del Fondo de Les Figueres, les pastures i abeuradors salobres i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de les muntanyes del secà. Les pastures i abeurades salobroses del prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. El recorregut de esta carrerassa en alguns trams ha desaparegut el pas, i en altres encara és possible seguir a peu, el itinerari passa per les partides de les Verdoies, la Mallá Ampla, el Contador i la Torrocá. Al pas del camí ramader ens trobarem amb tres importants vies de comunicació, que creuen, intercepten i desconnecten la carrerassa tallant e impedin totalment el pas històric, estos impediments són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani, la carretera CN-340 i el FFCC València-Barcelona. Per a poder accedir al prat, històricament la carrerassa baixava recta com un fil fins al prat, però en l'actualitat cal pegar una bona volta i revolta per a poder superar les tres vies de comunicació que li tallen el pas, tal com és pot comprovar en quant s'arriba per la dressera del corral dels Cuartiqueros i a la tanca de l'autopista ens tallaá el pas, per creuar els ramats han de desviar-se del traçat històric anant cap al Nord-est seguint pel camí de contra l'autopista, ha el curs hídric del barranc del Toll que està a una distància des de el corral dels Cuartiqueros d'uns 500 metres, en el barranc cal anar i seguir pel mateix llit de cudols i passarem per baix de dos ponts, que pertanyen al de l'autopista AP-7 i el pont de la CN-340, i tot seguit trobarem un camí asfaltat, es tracta de la carrerassa de l'antic camí Vell de Castelló, caldrà virar per ell cap a la dreta per a trobar-nos a 125 metres amb la carrerassa de la Ratlla, per on s'ha de continuar en direcció cap a la mar, creuarem les vies del ferrocarril fàcilment per damunt d'un pont elevat, continuarem recte uns 440 metres, mentre passarem contra la corralissa de bous d'Oña que deixarem a l'esquerra i a la distància dita trobarem l'encreuament amb l'assegador o vereda del camí l'Atall, que caldrà continuar uns 650 metres en direcció Sud-oest cap a les agulles de Santa Agueda i per la partida de la Torrocá , als 650 metres trobarem un nou cruce de camins que correspon a la part final de la vereda històrica de Don Carlos que habiem perdut, la continuarem uns 500 metres fins a finalitzar al prat, on antigament havia un tancat o corralissa de bous. En l'actualitat tota la zona esta molt desfigurada i transformada per ser una explotació minera en actiu d'extracció de turba del prat. El topònim de Don Carlos, ens transporta als conflictes de les guerres carlines del segle XIX. Popularment és creu que el topónim es refereix o correspon a l'infant Don Carlos que era Carlos María Isidro de Borbón i Borbón (1788-1855) i primer pretendent carlista al tron espanyol, amb el nom de Carlos V. La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlins partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i els isabelins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó. (JEPB, Torreblanca, 2015)
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

CARTA PUEBLA DE LA BARCELLA , XERT JUAN E. PRADES

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
JUAN E. PRADES BEL
PATRIMONIO CULTURAL VALENCIANO
CARTA POBLA DE LA BARCELLA

CARTA POBLA DE LA BARCELLA 1192, octubre. Lleida Alfons II d'Aragó atorga a l'orde de l'Hospital el lloc de la Barcella, situat al regne de València, quan siga conquerit als musulmans Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 479, nº 11 Transcripció amb variants formals efectuada a partir de l'edició de: Ana Isabel Sánchez Casabón. Alfonso II rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza. Documentos (1162-1196). Institución Fernando el Católico. Zaragoza 1995, document 574 Notum igitur sit omnibus, tam presentibus quam

futuris, quod ego Ildefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchinonensis et marchio Provincie, ob remedium anime mee predecessorumque meorum, libenti animo spontaneaque voluntate, dono, laudo, concedo et presentis scripti auctoritate confirmo et auctorízo Deo et Sancto Hospitali Iherusalem, et Fortunio Cabeza magistro universisque fratribus eiusdem domus, presentibus et futuris, ibidem Deo servientibus, locum illum qui nuncupatur Barcella, situ iuxta Cervariam, qua sarraceni inhabitant, cum omnibus ingressibus et egressibus suis, cum aquis, pratis, pascuis, montibus, silvis et nemoribus, et cum universis terminis et pertinenciis suis, cultis et incultis, ad ius et dominium ipsius loci expectantibus. Hoc modo videlicet ut predicti fratres locum ipsum quandocumque voluerint, sicut melius potuerint, populent ibique castrum, edificent et construant, atque villam. Et hec omnia cum omnibus hominibus et feminabus et ceteris ad illa pertinentibus perpetuo iure hereditario habeant, teneant atque possideant libere, quiete atque potenter, sine alicuius hominis contradictione et contrarietate, ad propriam hereditatem ipsi et successores illorum prefato Hospitali Domino servientes, salva mea meorumque omnium successorum fidelitate per secula cuncta. Datum apud Ilerdam, mensse octobris, per manum lohannis Berachensis, domini regis notarii, anno Domini millesimo C XC II. Signum + Ildefonsus, regis Aragonensis, comitis Barchinonensis, et marchio Provincie. Signum + infantis Petri, filii eius, qui predicta donacione laudo et signo proprio confirmo. Sig+num Guillelmi de Granata. Sig+num Enneco de Aveo. Sig+num Petri de Maza. Sig+num Eximini de Rada. Sig+num Petri, maiorisdomus. Sig+num Otonis de Insula. Sig+num Pelegrin de Castellazolo. + Berengarius, Terrachonensis archiepiscopus. Signum + Iohannis Berachensis, qui hanc cartam scripssit mense et anno prefixo.
Juan Emilio Prades Bel
http://www.panoramio.com/user/4901638?comment_page=1&photo_page=2

PATRIMONIO CULTURAL VALENCIANO

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
JUAN E. PRADES BEL
PATRIMONIO CULTURAL VALENCIANO 
Artículo 26 redactado por el número 8 del artículo 1 de la Ley [COMUNIDAD VALENCIANA] 5/2007, 9 febrero, de la Generalitat, de modificación de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural

Valenciano («D.O.C.V.» 13 febrero).Vigencia: 14 febrero 2007 Artículo 26 Clases 1. Los Bienes de Interés Cultural serán declarados atendiendo a la siguiente clasificación: A) Bienes inmuebles. Serán adscritos a alguna de las siguientes categorías: a) Monumento. Se declararán como tales las realizaciones arquitectónicas o de ingeniería y las obras de escultura colosal.b) Conjunto Histórico. Es la agrupación de bienes inmuebles, continua o dispersa, claramente delimitable y con entidad cultural propia e independiente del valor de los elementos singulares que la integran.c) Jardín Histórico. Es el espacio delimitado producto de la ordenación por el hombre de elementos naturales, complementado o no con estructuras de fábrica y estimado por razones históricas o por sus valores estéticos, sensoriales o botánicos.d) Espacio Etnológico: Construcción o instalación o conjunto de éstas, vinculadas a formas de vida y actividades tradicionales, que, por su especial significación sea representativa de la cultura valenciana.e) Sitio Histórico. Es el lugar vinculado a acontecimientos del pasado, tradiciones populares o creaciones culturales de valor histórico, etnológico o antropológico.f) Zona Arqueológica. Es el paraje donde existen bienes cuyo estudio exige la aplicación preferente de métodos arqueológicos, hayan sido o no extraídos y tanto se encuentren en la superficie, como en el subsuelo o bajo las aguas.g) Zona Paleontológica. Es el lugar donde existe un conjunto de fósiles de interés científico o didáctico relevante.h) Parque Cultural. Es el espacio que contiene elementos significativos del patrimonio cultural integrados en un medio físico relevante por sus valores paisajísticos y ecológicos.B) Bienes muebles, declarados individualmente, como colección o como fondos de museos y colecciones museográficas.C) Documentos y obras bibliográficas, cinematográficas,

fonográficas o audiovisuales, declaradas individualmente, como colección o como fondos de archivos y bibliotecas.D) Bienes inmateriales. Pueden ser declarados de interés cultural las actividades, creaciones, conocimientos, prácticas, usos y técnicas representativos de la cultura tradicional valenciana, así como aquellas manifestaciones culturales que sean expresión de las tradiciones del pueblo valenciano en sus manifestaciones musicales, artísticas o de ocio, y en especial aquellas que han sido objeto de transmisión oral y las que mantienen y potencian el uso del valenciano. Igualmente podrán ser declarados de interés cultural los bienes inmateriales de naturaleza tecnológica que constituyan manifestaciones relevantes o hitos de la evolución tecnológica de la Comunitat Valenciana. 2. La declaración se hará mediante decreto del Consell, a propuesta de la Conselleria competente en materia de cultura, sin perjuicio de lo que dispone el artículo 6 de la Ley del Patrimonio Histórico Español respecto de los bienes adscritos a servicios públicos gestionados por la administración del estado o que formen parte del patrimonio nacional. 3. No podrá

declararse de interés cultural la obra de un autor vivo sino mediando autorización expresa de su propietario y de su autor, salvo en el caso de Bienes Inmateriales de Naturaleza Tecnológica, siempre que haya transcurrido un plazo de cinco años desde su creación, con respeto a la legislación vigente en materia de propiedad intelectual.
http://www.panoramio.com/user/4901638?comment_page=1&photo_page=2

ENEBRO

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
JUAN E. PRADES BEL

ENEBRO

GINEBRE

JUAN EMILIO PRADES BEL

http://www.panoramio.com/user/4901638?comment_page=1&photo_page=2

ARQUITECTURA RURAL EN PEDRA SECA

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

Por JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

"LA ARQUITECTURA AGRARIA EN PEDRA SECA. PATRIMONIO CULTURAL VALENCIANO."

Imágenes: JUAN EMILIO PRADES BEL.

http://www.panoramio.com/user/4901638?comment_page=1&photo_page=2 

Barraca de pedra seca, Tirig

Barraca de pedra seca, Tirig

Barraca de pedra seca, Tirig

Paret de pedra seca, Tirig

ARQUITECTURA AGRARIA EN PEDRA SECA

JUAN EMILIO PRADES BEL

Paret de pedra seca, Tirig

Paret de pedra seca, Alcalà de Xivert

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
JUAN E. PRADES BEL

JUAN EMILIO PRADES BEL

http://www.panoramio.com/user/4901638?comment_page=1&photo_page=2

SEPELL